metropolitan. . .

Ez dakigulako baina jakin nahi dugulako Ez dugulako probatu baina probatu nahi dugulako Ez dugulako ikasi baina ikasi nahi dugulako Donostialdeko gazte literaturzaleen blog bohemio, paristar, idealista, erromantiko, fantasioso eta eroa.

samedi, juin 16, 2007

Nora Jones, Come away with me

Come away with me in the night
Come away with me
And I will write you a song

Come away with me on a bus
Come away where they can't tempt us
With their lies

I want to walk with you
On a cloudy day
In fields where the yellow grass grows knee-high
So won't you try to come

Come away with me and we'll kiss
On a mountaintop
Come away with me
And I'll never stop loving you

And I want to wake up with the rain
Falling on a tin roof
While I'm safe there in your arms
So all I ask is for you
To come away with me in the night
Come away with me

vendredi, juin 15, 2007

SOZINHO



Esan nahi dizut, baina belarrira. Zure hatzen artean nireak amiltzen diren bitartean, zure ilea hain gertu, ezpainek bertako zurrunbiloetatik ihes egitea ezinezkoa dutenean.


Entzuten dezu hiria lokartzen, bereiz dezakezu trenen arnasa, hor, azpian…?


Gauaren negar osoa bilduta ere dizdizka jarraitzen duten begi horiekin egidazu koska, atera nazazu terrazara, dantza dezagun iluntasunean, edari freskoz inguratuta, azalak soilik puska dezakeen isiltasunean.


Itxitzazu begiak gelako argia ahultzen den moduan, sentitu gitarra kordaren dardara nire sabelean...


Utzidazu belarrira esaten…

mardi, juin 12, 2007

HOUELLEBECQ (GEHIAGO)

El mundo es un sufrimiento desplegado. En su origen, hay un nudo de sufrimiento. Toda existencia es una expansión, y un aplastamiento. Todas las cosas sufren, hasta que son. La nada vibra de dolor, hasta que llega al ser: en un abyecto paroxismo.

Los seres se diversifican y se hacen más complejos, sin perder nada de su naturaleza primera. A partir de un determinado nivel de conciencia, se produce el grito. La poesía deriva de él. El lenguaje articulado, también.

El primer paso de la trayectoria poética consiste en remontarse al origen. A saber: al sufrimiento.

Las modalidades del sufrimiento son importantes, pero no esenciales. Todo sufrimiento es bueno; todo sufrimiento es útil; todo sufrimiento da sus frutos; todo sufrimiento es un universo.

Henri tiene un año. Yace en el suelo, con los pañales sucios. Berrea. Su madre va de un lado para otro haciendo sonar sus tacones sobre el mosaico de la habitación, mientras busca el sostén y la falda. Tiene prisa por acudir a su cita nocturna. Esa cosita cubierta de mierda, que se agita sobre las baldosas, la exaspera. Se pone a gritar ella también. Henri berrea más todavía. Entonces, se va.

Henri ha empezado con buen pie su carrera como poeta (...)

vendredi, juin 08, 2007

IRAKURKETA DESEROSOAK (Michel Houellebecq)


26 février 2005. 11 heures du soir.

Je n’en peux plus. Je souffre trop. J’arrête. Je mets fin. Cette fois, je suis vraiment fatigué. Je n’y crois plus. Je ne souhaite faire de mal à personne.

Je ne publierai pas « Mourir ». Un de mes premiers livres publiés avait pour titre « Rester vivant ». J’essaie de refermer la boucle, d’annuler les traces de quelque chose ou de quelqu’un, d’un être malencontreux, embarrassé de lui-même, d’un être en somme qui n’aurait pas du être.

Je n’ai pas eu une vie heureuse.

J’ai quarante-sept ans aujourd’hui.

samedi, juin 02, 2007

MEME

0. orrialdea, 0. parrafoa

- No estarás pensando en rebelarte, ¿verdad?
- ¿Contra qué?

Diálogo de la serie de dibujos animados Doctor Katz

"Si te comes un limón sin hacer muecas", Sergi Pàmies





BESTALDEAN

Atea itxi zuenean ez genekien betirako alde egin zuenik. Hasierako sorpresa eta ezinegona erabateko isiltasun bilakatu ziren handik gutxira. Harrezkero, egunak buru gainera banaka-banaka halabeharrez eroritako tanta bihurtu ziren. Bi urte igaro ondoren ere, telefonoaren txirrina zen bihotza ero moduan bizkorrarazten zigun gauza bakarra.

Maitatzen erakutsi zidan pertsona izanagatik, urtetan gorrotatu nuen.

Bizitza aurrera joan ahala, ordea, mugak eta absolutuak urtzen joan ziren, eta konturatu ginen agian egin genuena ez zela egin behar genuena. Bitartean, bi puntuen arteko biderik luzeena den ahanzturan galtzen saiatzen ginen egunero, denborak pixkanaka-pixkanaka gure birikak nola ahultzen zituen konturatu gabe.

Erabakia horregatik ez zen erraza izan. Baina hark zeharkatutako ate berberaren aurrera iristea lortu nuenean ez nuen bitan pentsatu: banekien bestaldean aurkituko nuela urte luzetan nire oroimenean lurperatutako bere azken begirada.